Primer auxilis accident de tràfic

Recomana'm un llibre!

Jo vaig anar a veure la pel·lícula de “Crepúsculo” al cinema, i em va agradar molt, llavors li vaig demanar el llibre a la meva tieta per reis.

Aquest llibre la escrit Stephenie Meyer i va ser publicat l’any 2005. És de l’editorial Alfaguara, i el seu gènere és novel·la. Els principals protagonistes són Edward Cullen i Isabella Swan.

«Hi havia tres coses de les quals estava completament segura. Primera, que l'Edward era un vampir. Segona, que hi havia una part d'ell que anhelava beure la meva sang. I tercera, que estava incondicionalment i perdudament enamorada d'ell».

Aquest llibre és romàntic, misteriós i una mica de por, en el sentit de que surten vampirs. Em va agradar més el llibre que la pel·lícula, perquè al llibre i surten les coses amb més detalls. Aquesta història m’ha fet reflexionar de que molta gent per amor fa el que calgui, com per exemple, Bella és volia convertir en vampir només per estar a prop d’ell.

Aquest llibre li recomanaria als nois i noies entre 12-16 anys.

El dia 1 de febrer, vaig anar amb tota la meva classe a Barcelona, a veure un museu en el que hi havia restes de l’época medieval, i a fer una ruta medieval per Barcelona. Amb nosaltres va venir una guia, que ens ho va explicar tot molt bé.

Primer vam sortir a les 8:30 de l’institut, i vam anar cap al metro d’Artigues, que és la línia lila fins a la parada de la Pau i des d’allà vam fer transbord i finalment vam baixar a Jaume I. Tot seguit vam estar enfront del museu i vam aprofitar uns quants minuts per esmorzar i per fer-nos unes quantes fotografies.

A continuació, vam entrar al museu i allà dins ens van ensenyar dues maquetes de Barcelona. També ens van ensenyar un vaixella que era la que tenien els que tenien un propi ofici, com per exemple els artesans (no privilegiats). Allà ens va explicar la guia, que en una casa, el més important, sempre era el pare. També ens van explicar que el primer que es posava a una taula era el saler i es posava davant del lloc on es seia el pare.

Després, vam sortir i vam anar a fer la ruta amb la guia per Barcelona medieval. Vam passar per un carrer que crec que es deia el carrer de les Caputxes, i en aquell carrer, hi havia un bloc que el pis de la planta i baixa i el de la primera planta, encara es conservaven amb algunes restauracions. Després vam anar a veure la catedral gòtica.

E

Enfront de la catedral, ens van explicar la diferència de l’art gòtic català i l’art gòtic europeu. Aquesta imatge representa una catedral d’art gòtic català, perquè les catedrals solen ser planes per dalt. L’únic que acaba en punta són els arcs. Per últim, vam fer una ruta amb la professora Begonya, i amb la Mª Dolores Espías. Primer de tot vam anar a la plaça on està la Generalitat i el Parlament. La façana d’allà és del segle XIX. Després vam anar al carrer del Call, i això era el barri del jueus i estava emmurallat. També vam estar en una plaça que es deia Plaça de Sant Felip Neri.

La font es darrere nostre)

Finalment va tornar cap el metro, i el vam agafar a Jaume I, després vam fer transbord a la Pau i finalment vam tornar a baixar a Artigues, vam anar a l’institut i després cadascú se’n va anar cap a casa seva.

A l’excursió em vaig avorrir una mica però amb els companys m’ho vaig passar molt bé.

La part preferida del meu cos

Per a mi la part més especial del meu cos és el meu nas. Segurament us preguntareu que perquè és el nas i no un altra part, doncs ara us ho explicaré.
Jo, des que vaig néixer, tenia un nas molt petit, i tothom em deia que semblava un botonet. Però quan ja vaig fer els 10 anys em va començar a créixer, i ja se m’ha quedat així de gran.
No em molesta tenir el nas gran, perquè això crec que hem fa diferent als demés. De vegades em fa riure i tot el meu nas, perquè el meu cosí, sempre està de broma amb el meu nas.
A mi em fa gràcia, perquè quan miro el meu nas, me n’enrecordo de Pinotxo, i dels jueus, que tenen fama de tenir el nas gran. Això sí, jo no dic mentides com Pinotxo eh!
I també vull dir que no canviaria el meu nas per un altre. M’agrada el meu tal i com és.

El meu nom

El meu nom:
A mi, la gent sempre em pregunta com em dic i jo els hi contesto Eva del Rocío, i es queden estranyats, perquè mai l’havien escoltat.
El meu pare em volia posar Eva perquè la meva mare també es diu Eva però la meva mare, m’havia de posar Rocío, perquè va fer una promesa a la ”Virgen del Rocío”, llavors me l’havia de posar per força. Al meu pare no li agradava el nom de Rocío, però la meva mare no volia posar-me Eva. Així doncs van decidir que em posarien Eva del Rocío, perquè sortissin els dos noms.
Jo estic molt satisfeta amb el nom que m’han posat perquè no s’escolta molt. Algunes persones i alguns amics em diuen Rocío, però quasi tothom em diu Eva.
El meu primer nom, Eva, és d’origen hebreu i el seu significat es “Vida”, perquè la primera dona va ser Eva. El meu segon nom, Rocío, és d’origen llatí, però aquest nom és Gallec.
La meva família, em volia posar Paula, però com no quedava bé amb Rocío, al final em van posar Eva del Rocío.

Els deu moments de felicitat

Deu moments de felicitat:
1. Quan va néixer el meu germà, perquè és molt especial.
2. Quan vaig fer la primera comunió, perquè em feia molta il·lusió.
3. Quan vaig veure a una amiga que feia més de deu anys que no la veia.
4. Quan llegeixo algun llibre que m’agrada molt.
5. Quan penso que aniré a algun lloc que m’agrada.
6. Quan vaig veure a l Sergi de Fama a ballar, perquè era la meva il·lusió veure’l en persona.
7. Quan és el meu aniversari o el d’algú em poso molt contenta.
8. Quan algú està malalt, i al poc temps em diuen que està bo.
9. Quan va néixer la meva cosina petita.
10. Quan veig que la meva família està bé de salut i de tot.